Ningú ens hauria de jutjar per ser jueus

La religió: la catòlica, amb la qual hem conviscut sempre, i la musulmana, la qual estem començant a conèixer arrel de la immigració. I el judaïsme?José Varela va néixer el 21 de setembre de 1956 a Barcelona. Tot i que a casa seva són catòlics, ell de jove ja va sentir curiositat per la religió jueva, a la qual pertanyien els seus avantpassats. La fascinació per tot el que va descobrir el va fer convertir-se en jueu. Actualment resideix a Vilafranca del Penedès i promou iniciatives per difondre la cultura jueva per tot el país. Defineix-me què és per a tu la religió jueva. Per als jueus catalans, els que tenim avantpassats d'aquesta religió, és la forma de sentir-nos identificats amb la nostra cultura i el nostre poble. Són les arrels més profundes, les que ens porten a la Torà, que condueix a la deïtat. Sense cap fanatisme, ja que no som ni jueus oficials, doncs la religió jueva no ens accepta, ens dóna l'esquena. Si anem a una sinagoga no ens deixen entrar, no ens ajuden, els jueus d'origen sefardí -és a dir espanyol catòlic- no tenim cap suport ni ajuda. Però nosaltres, tot i les dificultats, sentim que en formem part. Patim una discriminació molt forta, la de la dels jueus d'Israel i la de la nostra terra, ja que aquí també ens miren malament. De petit, a casa, la religió que tu veies era la catòlica. Com es passa d'una religió a una altra, com vas fer la “conversió” al judaïsme?Vaig passar a ser jueu perquè sentia una atracció molt forta cap aquesta cultura. El que molta gent no sap és que moltes de les tradicions de les famílies catòliques espanyoles són tradicions jueves ocultes. La religió catòlica, a partir del segle XII, és un altre tipus de religió, ja que són jueus amagats. Això ningú s'atreveix a dir-ho, però els que dirigien els convents, com San Juan de la Cruz o Santa Teresa de Jesús, eren de pares jueus. El papa Benedicte XIII, el papa Luna, era també jueu. Però suposant que la seva família o els seus avantpassats fossin jueus no vol dir que ells ho haguessin de ser…Clar que sí, el que passa és que ho tenien molt clar i amagat, no interessava que sortís a la llum. Quants jueus hi ha actualment a Espanya?En total, entre Espanya i Portugal hi ha 200.000 persones jueves, tot i que n'hi ha molts més que ho són però no ho saben. Jo sóc el primer jueu d'origen espanyol que va despertar i la meva missió és despertar els més de 15 milions de jueus adormits que hi ha entre els dos països, que tard o d'hora acabaran tornant a la cultura jueva i sefardí. Però aquest despertar no és gens fàcil. Sembla ser que topeu amb moltes dificultats pel fet de pertànyer a aquesta religió.Simpatitzar amb els jueus sempre ha estat una discriminació molt forta. No és tan fàcil dir-ho ni ser-ho, tot i que aparentment en una societat com la nostra les coses haurien d'anar d'una altra manera. Ningú té el dret de dir si som o no jueus, no ens haurien de jutjar per això, cadascú és lliure de ser de la religió que vulgui i fins i tot inventar-se-la. En plena democràcia això hauria de ser indiscutible. Però bé, es continuarà lluitant i difonent la nostra cultura mitjançant escoles, com la que vaig muntar jo a Barcelona. Quines tasques es desenvolupen dins d'aquestes escoles?Molta gent que sent el que jo sento està fent projectes. Jo vaig començar el projecte de fer una escola jueva de la Torà, reformant un local i fent-me càrrec de totes les despeses. Allà hi feia classes i difonia els meus coneixements de la matèria. Tot era gratuït, ja que no volia que la gent pensés que era una estafa com la Cábala, que només serveixen per treure diners a les persones. Vaig poder tirar endavant l'escola durant dos anys, fins que se'm van acabar els estalvis, doncs tot ho pagava jo perquè les classes eren gratuïtes i no rebia cap subvenció de la sinagoga ni de l'ajuntament. La meva intenció era, és i serà fer una religió jueva oberta, democràtica i plural. Les escoles són una iniciativa de difusió de la vostra religió, però n'hi deu haver d'altres. A Vilafranca quines actuacions es fan?Conferències a l'Escorxador, debats i taules obertes de la cultura jueva, on posem llibres i la gent els pot mirar lliurement per saber alguna cosa més de la nostra religió. A les conferències es parla dels jueus catalans, dels avantpassats, del barri i el cementiri jueu de la vila…Ningú sap que al segle XIII i XIV es van exterminar les juderies, i abans hi havia un cementiri a la muntanya de Sant Pau i el barri jueu al centre. No ho sap ningú perquè no hi ha cap placa commemorativa d'això, és una cultura que vol ser oblidada. Una situació totalment diferent de la de Girona, per exemple, on es fomenta la cultura jueva, es descobreixen sinagogues i piles baptismals, hi ha una política de descobrir-la. Noto molta indignació amb la vila per aquest tema...És per estar-ho. Vilafranca és una ciutat discriminatòria dels jueus, ja ho he dit al senyor alcalde i als regidors, però no els importa. No em volen ni rebre, em donen llargues. Una altra qüestió que em molesta de la vila és el tracte que es dóna al barri jueu. Per exemple, l'escola Sant Ramon és part del barri jueu i no ens deixen ni visitar-la a l’estiu. I a tall personal també he d’aguantar moltes discriminacions. A mi pel carrer moltes vegades m’insulten i m’amenacen per la meva religió, no és just que jo hagi de viure així dia rere dia. Sempre he intentat ser bona persona, i en canvi la gent no veu això sinó que sóc jueu i ja em jutgen. Deus estar en contacte permanent amb els altres jueus catalans. Quines són les actuacions més immediates que teniu pensades? Ara estem preparant una sèrie de conferències per tot Catalunya i hem format una taula de la cultura jueva, on hi participaran historiadors o polítics i serà per treballar a fons els temes. A partir d'aquí també hem creat una Plataforma per a la Cultura Jueva, on qui ho desitgi s'hi podrà adherir. A finals d'agost ens vam entrevistar amb Jordi Pujol perquè en fos el president. Encara estem en ple procés de formació.
Eva Hidalgo